Productes de proximitat – és comprar local sempre la millor opció?

Després de dècades d’externalització de la producció i un desig més intens de consum de productes exòtics i estrangers, els darrers anys han mostrat un interès creixent en comprar productes de proximitat, és a dir, produïts localment, i en especial, productes d’alimentació. Un de molts exemples a tot el món és la ciutat de Graz, a Àustria, que va desenvolupar la seva pròpia etiqueta per donar suport als productes alimentaris locals; un altre exemple és Carolina del Nord, que va iniciar una iniciativa per aconseguir que les llars gastessin un 10% del seu pressupost alimentari en aliments cultivats localment; i, finalment, existeixen nombrosos llocs web que tenen com a objectiu connectar productors locals amb consumidors.

Un mercat agrícola, normalment un bon indret per comprar productes de proximitat.

A causa d’aquestes iniciatives, el mercat alimentari local ha augmentat considerablement la seva mida. Als EUA, per exemple, un estudi realitzat pel departament d’Agricultura dels Estats Units demostra que el mercat alimentari local d’aquest país va duplicar la seva mida entre 1997 i 2007. Tot i que els aliments no són els únics productes que es poden consumir sota la premissa de la sostenibilitat, es tracta de la compra més quotidiana i la més fàcil de bescanviar per opcions locals (sobretot les fruites i verdures), ja que podem trobar nombroses alternatives al nostre voltant. Tanmateix, quin és l’avantatge de comprar productes de proximitat?

Primer, cal definir què és un producte de proximitat o local. Depèn fortament de la legislació el fet que algú pugui anomenar de proximitat al seu producte. No obstant, els límits es troben majoritàriament entre una distància de 150 km i 500 km des del lloc de compra fins al seu origen. Per descomptat, aquesta distància és molt més petita que la que recorren majoria dels nostres productes abans d’arribar als supermercats. A tall d’exemple, les pomes que consumim a Europa de gener a juny provenen de l’hemisferi sud, ja que entre aquestes dates no és temporada de pomes a l’hemisferi nord.

Les pomes que consumim a Europa de gener a juny provenen de l’hemisferi sud, ja que entre aquestes dates no és temporada de pomes a l’hemisferi nord.

Per tant, sembla lògic pensar que, a causa de les emissions de diòxid de carboni associades al transport d’aquests productes des de l’estranger, els productes locals han de representar una alternativa més sostenible. No obstant, no és tan fàcil com es podria pensar. Fins i tot per a productes senzills com les pomes, les principals emissions de CO2 es produeixen durant el procés de producció, especialment durant la recol·lecció, l’adob i el drenatge. Pot semblar sorprenent, però per a un producte alimentari mitjà als EUA, només un 4% de les emissions de CO2 són causades pel seu transport, suposant que aquest és transportat una distància mitjana de 1650 km. Tot i que un producte local estalvia, de mitjana, aproximadament la meitat de les emissions de CO2 destinades al transport en comparació amb un producte estranger, aquest seria encara un efecte força reduït (al voltant del 2%).

Aquest estalvi és encara més petit si es compara amb productes enviats des d’altres continents. Per exemple, transportar una poma des d’Amèrica del Sud pot suposar gairebé les mateixes emissions de CO2 durant el seu transport que una provinent d’Espanya si ambdues fossin comprades a França, ja que les elevades emissions dels vaixells contenidors utilitzats per al transport aquestes pomes d’Amèrica del Sud es divideixen per l’enorme quantitat de pomes que poden arribar a transportar. No obstant, si el transport es realitzés en avió, les emissions associades es dispararien fins a un punt on el producte local seria clarament una opció més sostenible que l’alternativa estrangera.

Les emissions de CO2 associades al transport dels aliments estan directament relacionades amb el mètode emprat per a aquest desplaçament i en la seva eficiència.

A més a més, hi ha un altre aspecte a tenir en compte. Un altre 40% del CO2 assignat al transport s’emet després d’haver adquirit el producte, és a dir, durant el transport des del minorista fins a la llar del consumidor. Un quilo de verdures locals necessita al voltant de 530 g de CO2 per ser transportat al consumidor, ja que les emissions per unitat de producte relacionades amb aquest transport local són extremadament grans. Un cotxe produeix fins a 120g de CO2 només durant el procés d‘arrancada, i més encara durant el camí cap a casa. Fins i tot les distàncies curtes entre el minorista i la destinació del producte poden tenir una influència enorme en la petjada de CO2. Per tant, sembla més raonable consumir productes que han estat transportats a una certa distància en un transport a l’engròs, ja que una gran càrrega de productes comparteixen el CO2, en lloc de petits enviaments transportats localment.

Dit això, cal analitzar producte per producte (d’on provenen, com es recol·lecten, quin mitjà de transport utilitzen, quin ús es dóna dels recursos…) per afirmar realment quecomprar un producte localment o no és més sostenible que el contrari, ja que, especialment les petites explotacions locals, poden patir processos menys optimitzats. En canvi, voldria centrar-me en consells senzills que podem aplicar per consumir d’una manera més sostenible.

1. En primer lloc, alguns productes tenen per naturalesa una emissió més elevada que altres. Evitar la carn, especialment la vedella, és una de les estratègies més efectives per tal de reduir les emissions de CO2.

2. En segon lloc, també és fonamental el nostre propi mitjà de transport personal. Anar en bicicleta o a peu fins al nostre supermercat de proximitat té un impacte molt menor sobre el clima que conduir fins al gran hipermercat o centre comercial situat uns kilòmetres més enllà.

3. En tercer lloc, és crucial menjar de temporada. Les fruites i verdures fora de temporada amaguen sempre un sobrecost addicional, ja que cal congelar-les o cultivar-les en hivernacles. Aquests requisits poden augmentar l’emissió de CO2 en un factor 10, i fins i tot convertir les pomes locals en una compra menys sostenible que les de l’altre costat del planeta! A més a més, menjar segons la temporada augmenta la possibilitat de trobar una opció local i de garantir una alta qualitat del producte, al mateix temps que un preu més baix.

 

Escrit per Niklas GötzHigh Energy Physics student and software engineer. Passionate about literature, hiking and the idea that people can come together to find solutions for a better future, as well as education,  being the basis of all progress.

 

Principals fonts d’informació

  1. Swissveg: https://www.swissveg.ch/transport
  2. CO2online: https://www.co2online.de/service/multimedia-center/broschueren-und-faltblaetter/co2-zaehler/
  3. Weber, Christopher L.; Matthews, H. Scott; Food-Miles and the Relative Climate Impacts of Food Choices in the United States. Environmental Science & Technology 2008 42 (10), 3508-3513
  4. Mittal, A.; Krejci, C.C.; Craven, T.J. Logistics Best Practices for Regional Food Systems: A Review. Sustainability 2018, 10, 168.
  5. Martinez, S. et al.; Local Food Systems: Concepts, Impacts, and Issues. Economic Research Report No. (ERR-97) 87 pp.

Altres fonts interessants

  1. Center for Environmental Farming Systems: https://cefs.ncsu.edu/resources/a-community-and-local-government-guide-to-developing-local-food-systems-in-north-carolina-2013/
  2. Graz Tourismus: https://www.graztourismus.at/en/eat-and-drink/products/regional-products

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *