Coneix les microgrids i com poden donar accés a l’electricitat a milions de persones (I/II)

Segons l’Agència Internacional de l’Energia, a dia d’avui hi ha més de 1,100 milions de persones que encara no tenen accés a l’electricitat, la major part d’elles en comunitats rurals a l’Àfrica Subsahariana i en altres regions del món no desenvolupat.

Fig 1. Població mundial sense accés a l’electricitat, dividida per regions. Font: IEA.

És important recordar que sense accés a l’electricitat és molt complicat que una comunitat es desenvolupi, ja que és impossible realitzar accions tan necessàries com conservar el menjar o els medicaments en una nevera, potabilitzar aigua o estudiar de nit.

El principal motiu pel qual això passa és l’elevat cost que té expandir una xarxa elèctrica i, normalment, en un país en vies de desenvolupament els diners no són un recurs abundant. Si bé és cert que a poc a poc aquests països estan expandint les seves xarxes elèctriques i arribant a més ciutats, és molt difícil que aquestes xarxes elèctriques arribin a les zones remotes del país, ja que no és rendible fer una gran inversió per tal de desplegar una infraestructura que només donarà servei a una comunitat relativament petita.

Per això, moltes d’aquestes comunitats remotes han estat condemnades a no tenir accés a l’electricitat. Algunes comunitats, en el millor dels casos, tenen accés a l’electricitat gràcies un generador dièsel, una solució que és cara i contaminant.

No obstant, gràcies al recent descens en els preus dels panells solars i de les bateries, la situació està canviant ràpidament, i una nova forma d’electrificar comunitats remotes està sorgint: és el que es coneix com “Microgrid”. Es calcula que d’aquí a 2030, almenys 150 milions de persones obtindran accés a l’electricitat gràcies a aquesta solució.

Com funcionen les microgrids?

En general, les microgrids que s’utilitzen en aquest tipus de comunitats solen constar de plaques fotovoltaiques, bateries, i un generador dièsel. Normalment funcionen així:

  • Durant el dia, les plaques solars cobreixen la demanda d’electricitat i carreguen les bateries.
  • A la nit, les bateries satisfan la demanda d’electricitat.
  • En cas que no hi hagi sol (ja sigui perquè és de nit, o perquè el cel està ennuvolat), i que les bateries s’hagin esgotat, el generador dièsel entra en funcionament perquè la comunitat pugui seguir disfrutant del subministre elèctric.

D’aquesta manera, s’aconsegueix que les comunitats tinguin accés a l’electricitat les 24 hores del dia de forma totalment fiable. Normalment, amb aquest tipus de sistemes, es pot aconseguir que el 80 – 90% de l’electricitat sigui d’origen renovable, mentre que l’altre 10 – 20% restant el cobreix el generador dièsel.

Fig. 2. Esquema de funcionament d’una Microgrid. Font: USAID.

I com de cara és l’electricitat que produeixen aquests sistemes?

Tot i que el preu de l’electricitat produïda per les microgrids canvia molt en funció del projecte, en general el preu de producció del subministre elèctric per a una Microgrid amb les característiques esmentades anteriorment sol ser d’entre 0.25 i 0.40 € per kWh. No obstant això, molts governs de països en vies de desenvolupament donen suport a aquests sistemes mitjançant subvencions (ja que els resulta molt més rendibles donar suport a aquests sistemes que realitzar ampliacions de la xarxa elèctrica existent). Quan aquest tipus de suport existeix, els consumidors en les comunitats acaben pagant entre 0.05 i 0.10 € per kWh – però s’ha de tenir en compte que aquest tipus de suport no sempre existeix.

Per posar aquestes quantitats en perspectiva, a Europa, el preu d’un kWh és aproximadament de 0.10 a 0.15 €. Comparat amb aquesta quantitat, el preu de l’electricitat generada per una Microgrid és car. No obstant això, cal tenir en compte que si en lloc d’una Microgrid amb renovables només s’utilitzés un generador dièsel, el preu de l’electricitat seria d’uns 0.40 – 0.60€ per kWh. Això vol dir que en general, les microgrids són la millor forma que les comunitats remotes tinguin accés a l’electricitat, i a les millores en qualitat de vida i en desenvolupament econòmic que l’accés a l’electricitat té associades.

Malgrat això, crec que és important reflexionar sobre el fet que no és just que l’electricitat sigui més barata en els països desenvolupats (on tenim més diners) que als països en vies de desenvolupament. Des de SBE, confiem que el preu de l’electricitat produïda per les microgrids segueixi baixant, perquè l’electricitat sigui accessible per a tothom.

I fins aquí el nostre post d’avui! La propera setmana, en Seba, que està a Tanzània visitant comunitats en què s’han instal·lat microgrids, ens explicarà de primera mà la seva experiència en un altre post. Fins la setmana que ve!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *