Els efectes del COVID-19 en la contaminació atmosfèrica

Tots som conscients del gran impacte que tindrà la pandèmia del COVID-19 en les vides de la gran majoria de persones, tant a nivell econòmic com social. Les conseqüències finals d’aquesta situació encara estan per veure, però ja hi ha alguns àmbits on es comencen a albirar canvis de patrons, sent l’ambiental un dels més clars.

S’han fet molt famosos els recursos gràfics que mostren com la fauna es torna a apropiar dels espais que fins ara estaven reservat per a l’ús humà, o com, per primera vegada en dècades, era possible tenir una visió clara a les grans ciutats. I es que la reducció de la contaminació atmosfèrica està sent una de les poques bones noticies que està deixant aquesta peculiar situació. La suspensió de l’activitat industrial, la paralització del tràfic individual (tant terrestre com aeri) i la reducció del consum en nombrosos sectors son alguns dels factors que han contribuït directament a aquesta situació.

Les ciutats són les zones on aquests canvis es poden percebre de forma més notable, ja que són les que han vist la seva activitat afectada amb més notorietat, sobretot en l’aspecte de la mobilitat. Aquest fet es pot veure reflectit per la variació de concentració de NO2, contaminant generat principalment durant la combustió incompleta que té lloc en els motors dels vehicles, que hi ha hagut a Catalunya, i com les disminucions més considerables estan associades a zones urbanes amb una quantitat més gran de població.

Variació de laconcentració de NO2 durant el mes de març de 2020. Font: “Dades Obertes de Catalunya”

NOTA: Aquest mapa reflecteix la variació de concentració de la mitjana de la primera meitat (abans del confinament) respecte la segona meitat (després de la declaració de l’estat d’alarma) del mes de març.

Aquesta informació mostra la gran participació que té la mobilitat urbana en la contaminació atmosfèrica i una vegada més reflecteix la necessitat de repensar la forma de concebre aquest sector. La importància de les ciutats només creixerà durant els pròxims anys i si es busca un futur sostenible, la transició es indispensable. Reforçar el transport públic, optimitzar el plantejament urbà (facilitar l’accés a serveis bàsics als ciutadans en distancies curtes) i el reforç de tecnologies no contaminants en els vehicles són algunes de les mesures bàsiques que s’estan prenent per poder millorar aquest àmbit.

Es necessari diferenciar dos aspectes que tenen orígens semblants però conseqüències molt diverses: la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Per una part la primera consisteix en la concentració de compostos contaminants en suspensió en l’aire, fet que pot provocar malalties, deteriorament del terreny o les aigües, mentre que el segon representa un canvi global del comportament climàtic del planeta, generat principalment per l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera, variant la concentració natural dels mateixos; el canvi climàtic pot tenir conseqüències molt greus com la pujada del nivell del mar, augment d’incendis i proliferació d’altres catàstrofes naturals.

Els dos fenòmens comparteixen els mateixos orígens, com el sector de la mobilitat o de la industria, però hi ha clares diferències com es l’àmbit geogràfic d’influència. Mentre que la contaminació atmosfèrica és local, els fenòmens que afavoreixen el canvi climàtic son globals. Per altra banda els efectes del canvi climàtic són a llarg termini i els gasos que l’afavoreixen no tenen perquè ser el mateixos que influeixen en la contaminació atmosfèrica.

Al llarg d’aquest article s’ha parlat exclusivament de la primera (la contaminació atmosfèrica), i es on s’estan observant aquestes clares millores, els segon (el canvi climàtic) és una problemàtica que té efectes menys immediats i són necessàries mesures més prolongades per poder modificar la seva preocupant situació.

 

Martin Ferrer Escobar
Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *